Les Trinxeres al llarg de la Història

Les característiques militars de les guerres de trinxeres, els seus antecedents, les tàctiques i com estaven formades en la Primera Guerra Mundial, on varen tenir un paper molt destacat les trinxeres.

La Gran Guerra va ser el conflicte on va tenir major protagonisme les trinxeres. Però des de molt abans que s'utilitza aquest mètode, sobretot des de l'aparició de les armes de foc, servien per protegir-se de la seva gran potència.

Foto 1: Mapa de com s'havia d'organitzar les trinxeres segons Vauban, 

per a que poguessin assetjar la fortificació. Font: Wikipedia. 

Des del principi de les guerres que s'utilitza la tàctica militar de les trinxeres, però es amb Sébastien Le Prestre de Vauban, que va crear el mètode Vauban. On fa una teoria de com assaltar ciutats fortificades, mitjançant l'ús de la trinxera. Feia servir la trinxera per poder acostar-s'hi a les fortificacions, així evitar una massacre abans d'entrar dins la ciutat.
Aquest mètode consisteix en tres paral·leles, que creuen la major part del territori, mentre que les comuniquen trinxeres verticals. La tercera paral·lela és la que està més a prop de la fortificació i on es comença a assetjar la ciutat, mitjançant el cavaller.

En les guerres napoleòniques i la Revolució Francesa, també varen tenir un paper destacat el mètode de trinxeres per assetjar les ciutats. Peró els antecedents més immediats de la guerra de trinxeres en la primera guerra mundial són la Guerra de Crimea (1853-1856), la Guerra Civil Americana (1861-1865), la Guerra Russojaponesa (1904-1905) i va haver uns períodes de guerra de trinxeres.

La importància de les trinxeres en la Primera Guerra Mundial va aparèixer durant la guerra de posicions, a conseqüència del fracàs de l'atac llampec dels alemanys el 1914. En aquest punt la guerra arriba a un punt de desgast. La majoria de batalles de les trinxeres succeïxen en territori francès i belga. A partir de la batalla de l'Aisne el 1914, veient que amb les noves armes era impossible un atac frontal degut al gran nombre de baixes, es varen fer una serie de línies fortificades, on es feien unes maniobres de flanqueig amb un conjunt de atacs i contraatacs. Finalment, entre Suïssa i el mar del nord, la costa de Bèlgica, es caben les primeres trinxeres, apareix una situació totalment estàtica, degut això la moral de tots dos bàndols es redueix. Aquesta situació de guerres de trinxeres va durar en el front occidental, des del setembre de 1914 fins al març del 1918, on el alemanys duen a terme l'Operació Michael, l'última ofensiva alemanya en la famosa batalla del Somme, on ja es preveu el fi de la Gran Guerra, a favor de la Triple Entesa.

Les trinxeres consistien en cavar en la terra del front de batalla, on hi havien tres paral·leles on cadascuna estava connectada a les trinxeres de comunicació. El lloc on la paral·lela i la trinxera de comunicació fan interacció era de màxima importància, per tant solia estar molt ben fortificades. La trinxera frontal solia estar ocupada per infanteria lleugera, i per la nit estava ocupades per guàrdies que la seva funció era vigilar que l'enemic no fes cap moviment important. La trinxera de suport, es aquella paral·lela que esta situada de la frontal, aquesta servia per a que la guarnició retrocedís i es resguardes en cas de que la primera paral·lela fos bombardejada. Per últim, la tercera paral·lela o la trinxera de reserva que estava ocupada per les tropes de reserva, on aquestes es podien adjuntar per fer un contraatac en cas de que la trinxera frontal fos capturada.

Foto 2: Vista aèria de les trinxeres alemanyes i britàniques, on també 
es veu la terra de ningú. Fotografia realitzada el juliol del 1917. 
Font: OldHistoricPhotos.

Però aquests sistema defensiu, molt aviat va arribar a ser obsolet degut a la força que tenien les noves artilleries.També es varen construir trinxeres temporals, per a quan es preparava un atac a gran escala.

Els alemanys varen ser els que varen perfeccionar aquest sistema defensiu. Aquest feien servir formigó armat per a construir punts estratègics. Estaven millor preparats per fer una retirada estratègica en una posició més defensiva. Varen ser els primers en aplicar la defensa en profunditat, on les línies frontals tenien centenars de metres de amplada, amb una serie de punts avançats, en comptes d'una trinxera contínua.

Cada punt d'aquest podia donar foc suport als seus veïns, tot i que l'enemic podia a travessar la trinxera entre els punts avançats, estaven contínuament exposats a foc creuat. Els britànics varen intentar imitar-los però quan els alemanys varen llançar l'ofensiva de primavera el 1918, estava inacabada i va ser desastrosament inefectiva.

Foto 3: Soldats francesos en les trinxeres durant
la batalla de Verdun, en 1916. Font: Wikicommons.

Les batalles més importants que varen succeir varen ser en el front occidental, la batalla del Somme, la batalla de Verdun, les batalles del Marne, etc. En el front oriental, varen ser la batalla de Tannenberg com a més important. La Gran Guerra també va tenir una presencia en la guerra marítima. L'enfonsament de un creuer nord-americà fa que Estats Units entri a la guerra.

Isaac Arjona Camps

Gràfics 1 i 2: Un parell de gràfics on es pot veure les víctimes mortals militars que varen tenir tots dos bandols durant
 la Primera Guerra Mundial.

Cronologia de la Primera Guerra Mundial

Per a situar tot el que tractem en el blog en el context de la Primera Guerra Mundial hem creat una cronologia amb els fets més importants utilitzant l'eina que ofereix tikitoki. La cronologia està dividida en fets militars, on apareixen les batalles i les accions militars principals, i en política i diplomàcia, pels canvis polítics i les relacions internacionals dels estats, tractant no només la guerra sinó els antecedents immediats i algunes conseqüències com el tractat de Versalles.

Enllaç a la cronologia

La "vida" a les trinxeres

Una de les característiques principals de la I Guerra Mundial és la guerra de posicions (1915-16) o guerra de trinxeres. Durant mesos van ser les protagonistes de les majors massacres per a avançar uns quants metres al dia que potser es perdien al dia següent i l'escenari on visqueren milers de soldats en condicions infrahumanes dia rere dia.

Aspecte d'una trinxera annegada. Font: @utterson 

Evidentment, els soldats havien d'enfrontar-se als horrors, físics i psicològics, que porta la guerra en sí mateix. Molts morien en els atacs, sovint suïcides, d'un exèrcit o altre, o víctimes d'uns projectils que la trinxera no podia evitar, doncs durant el dia els franctiradors i l'artilleria eren habituals i aviat va arribar la guerra química a gran escala. Tot i que tots els fronts no tenien la mateixa activitat, a vegades els soldats estaven durant mesos a primera línea de foc.

La vida a les trinxeres ja era de per sí dura. Els soldats vivien en unes condicions deplorables, amb fred, falta d'higiene per l'aigua racionada, la humitat i un terra enfangat que provocaven infeccions com l'anomenada 'peu de trinxera', que podia acabar en gangrena i l'amputació del peu. Les rates proliferaven alimentades pels cadàvers i els polls eren habituals, es dormia malament i l'alimentació era escassa. Els soldats britànics rebien carn tan sols nou mesos al mes, el pa es feia amb naps davant l'escassetat de farina durant l'hivern de 1916 o, al final de la guerra, el menjar es feia amb verdures de la zona i plantes silvestres com ortigues.  La combinació d'això és una onada de malalties com el còlera, la disenteria, la grip, la tuberculosi o la malària en una època sense antibiòtics i unes condicions sanitàries mínimes que feien que una ferida en l'abdomen signifiqués gairebé la mort segura.

S'ha de tenir també en compte, a banda del físic, el desgast psicològic que comportava tot això, fer de la trinxera la teva llar i refugi les 24 hores, amb la mort a uns quants metres. La mort era la tònica habitual  (un terç de les morts de la guerra va ser a les trinxeres) i qualsevol podia morir fàcilment a mans d'un franctirador enemic si treia el cap de la trinxera. Els cadàvers no eren recollits si quedaven en 'terra de ningú' quan la guerra va avançar i fins i tot queien a les trinxeres, essent un niu d'infeccions. Enfrontar-se a la mort no és agradable però veure un camp de cadàvers en avançat estat de descomposició o pensar en els cossos abandonats dels companys morts ho devia ser encara molt menys. La falta de son (podien dormir dues hores al dia), el cansament o el fet de viure en aquestes condicions desmoralitzava a les tropes. S'ha de tenir en compte que molts joves van partir a la guerra com si fos una pràctica de tir, també influïts pel fervor nacionalista de defensa del seu país, i es trobaven amb aquest horror indescriptible. El resultat són la sèrie de desordres mentals que van patir els soldats, especialment al final de la guerra.

Soldats preparats per a la guerra química. Font: Cuaderno de historia y geografía

La monotonia i l'avorriment també eren altres dels mals de les trinxeres que afectava a la psicologia dels soldats, però també van existir moments en els que es buscava una relativa pau. Fer feines quotidianes necessàries, un moment de descans fent una partida de dames o formes d'evadir-se a través de la fotografia o l'escriptura de diaris. Gràcies a aquests últims ens han arribat documents de primera mà de la vida a les trinxeres i relats fets a partir d'aquests diaris com Tempestades de acero, de Ernst Jünger, un alemany que va viure a les trinxeres. Un altre exemple són les pintures d'Otto Dix, també soldat. Aquests documents han servit per conèixer com era la vida a les trinxeres i han pogut ser utilitzat alhora de fer les recreacions històriques posteriors.

Alemanys celebrant un nadal a la trinxera. F: Cuaderno de hist. y geo.

Potser un dels fets més famosos pel que fa a la guerra de trinxeres va ser la treva de Nadal de 1914 en un front proper a Armentières. Aquesta comença el 24 de desembre quan els alemanys decoraren les trinxeres i van començar a cantar nadales. Els anglesos es van unir i aviat van estar ambdós bàndols en terra de ningú intercanviant regals i històries (alguns parlen fins i tot de partits de futbol). La treva es va estendre a altres sectors i en alguns llocs s'estengué durant dies, però aquest fet no va ser ben rebut pels comandants i es van assegurar de què anys posteriors no es repetís obrint foc en les dates i organitzant algun consell de guerra.  Aquest episodi va ser un raig de llum entre els horrors que va portar la Gran Guerra i les condicions de vida que van patir els soldats a les trinxeres. 

Rubén Soto Sánchez

Dades d'Historia Universal Contemporánea de Javier Paredes/Elaboració pròpia

La Primera Guerra Mundial i la gran pantalla

Vivim en una era en la que cada cop més, els vídeos i les imatges guanyen terreny en el camp de l’aprenentatge. El cinema en particular ha esdevingut un punt important en aquest procés i progressivament se li va donant més importància.

Actualment es parla del cinema com una font històrica, ja que podem extreure molta informació d’aquestes realitzacions, per això trobo interessant tractar la temàtica de la primera guerra mundial a través de la gran pantalla. Amb la finalitat de fer un primer contacte, una aproximació a aquest període històric d’una forma amena i còmoda per aprendre.

Cal dir que hi ha poques pel·lícules de la primera guerra mundial i que la producció d’aquestes foren gairebé totes posteriors a la Gran Guerra. Tot i així la calitat d’aquests films va ser molt elevada, en ells  majorment podem veure una reflexió madura sobre la primera guerra mundial, independentment de veure clarament de quin mode vivien els protagonistes de la guerra, en quin entorn, en quin context social, en quines condicions, etc.

En aquest post esmentaré els films que trobo més rellevants per al bon enteniment d’aquest període, ja que per les seves característiques són els que més informació valuosa aporten i les que son més fidels a la realitat.

Per a començar, un precedent important de les pel·lícules de la primera guerra mundial, és el film Armas al hombro de Charles Chaplin, és una comèdia tot i que tracta un tema molt seriós, al pur estil de Chaplin. 

Imatge del film Armas al hombro

Un altre film important va ser Sin novedad en el frente de Lewis Milstone que va guanyar dos òscars el 1930 al millor director i a la millor pel·lícula. El mateix any trobem la primera superproducció sobre la primera guerra mundial Los Angles del infierno, que va reproduir fidelment els escenaris de la guerra, entre ells, les trinxeres. Howard Hughes per a fer-la més realista va contractar a varis veterans de guerra per a poder reconstruir millor totes les escenes.

D’altres films recomanables són La Gran Ilusión (1930) de Jean Renoir. Renoir és un director francès, veure films de directors de diferents països pot a ajudar a entendre la història des de punts de vista molt diferents, perquè ens permet contrastar tot tipus d’opinions. El seu film destaca sobretot perquè veiem la vida dels presoners als camps de concentració i les tristes condicions en les que vivien.

Cartell del film Wilson

Aquest film té un valor addicional, Wilson (1944) és una superproducció realitzada per Henry King durant la segona guerra mundial, per això te un valor especial, i a part, el film és en color.

Una pel·lícula que té un caràcter únic, és Senderos de Glòria (1957) de Stanley Kubrick. Actualment hi ha una gran afició a les pel·lícules de Kubrick, sobretot entre la joventut, tot i que les més famoses i valorades son La naranja mecánica i La chaqueta metálica. Personalment trobo que Senderos de Glòria és la gran oblidada i és una de les millors pel·lícules que el director ha realitzat mai. Va ser prohibida per varis països d’Europa, entre ells França i Espanya, a causa del seu contingut. No amaga les grans execucions selectives que van dur a terme l’exèrcit fiancés, plasma la falta de raó i el pes de l’estupidesa en un període tan difícil. Amb Kubrick ens anem apropant a poc a poc al cinema més contemporani. La precedeixen dues grans obres mestres; la primera Lawrence de Arabia (1962) escollida com una de les millors pel·lícules de la historia per el seu valor cultural, en la que el protagonista viu en directe la campanya anglesa  a la ciutat del Caire. I la segona Doctor Zhivago (1965) del mateix director que Lawrence de Aràbia, David Lean, en la que podem veure la vida de la societat russa i els seus problemes.

Fotografia dels protagonistes del film

Més endavant, l’any 1997 trobem En el amor y la guerra de Richard Attenborough una historia biogràfica de Hemingway a Itàlia, un film polifacètic, una historia de guerra i amor que destapa una mica més la vida d’aquest personatge.

I per finalitzar aquest gran bloc de pel·lícules, vull fer menció a un film més actual, però no menys important, War Horse (2011) de Steven Spielberg. És una pel·lícula en la que podem veure quina era la vida a les trinxeres i a part fa varies pinzellades sobre la societat del moment i els problemes econòmics, és molt recomanable.

En aquest gràfic podem veure el pressupost que es va utilitzar per a la realitzacó d'aquestes pel·lícules

Tampoc es pot evitar de nomenar els propis films realitzats durant la primera guerra mundial, ja que va ser la primera guerra en la que es van gravar les primeres imatges documentals en moviment. Una de les millors recopilacions que hi ha és The first world war (2007) de Jonathan Lewis. Amb el visionament d’aquestes pel·lícules és suficient per a entendre una mica més, el que va representar la primera guerra mundial.

Oriol Tejero Gonzálvez

  Film de la primera guerra mundial

Presentació

Benvinguts a A les trinxeres. Aquest és un blog creat per Isaac Arjona, Rubén Soto i Oriol Tejero, estudiants de 2n del grau d'Història de la Universitat de Barcelona, que tracta sobre la I Guerra Mundial y concretament l'aspecte de la guerra de trinxeres. Aquest any es compleixen 100 anys d'aquest episodi que, amb les seves conseqüències, va marcar la política europea i mundial fins a l'inici de la Guerra Freda. Això sí, no ens quedarem amb els fets bèl·lics i enfocarem el fet històric des d'altres perspectives més culturals, socials o historiogràfiques. Esperem que gaudiu de l'experiència, us sigui útil i participeu!