La Gran Guerra va ser el conflicte on va tenir major protagonisme les trinxeres. Però des de molt abans que s'utilitza aquest mètode, sobretot des de l'aparició de les armes de foc, servien per protegir-se de la seva gran potència.
.JPG) |
Foto 1: Mapa de com s'havia d'organitzar les trinxeres segons Vauban,
per a que poguessin assetjar la fortificació. Font: Wikipedia.
|
Des del principi de les guerres que
s'utilitza la tàctica militar de les trinxeres, però es amb
Sébastien Le Prestre de Vauban, que va crear el mètode Vauban. On
fa una teoria de com assaltar ciutats fortificades, mitjançant l'ús
de la trinxera. Feia servir la trinxera per poder acostar-s'hi a les
fortificacions, així evitar una massacre abans d'entrar dins la
ciutat.
Aquest mètode consisteix en tres paral·leles, que creuen la major part del territori, mentre que les comuniquen trinxeres verticals. La tercera paral·lela és la que està més a prop de la fortificació i on es comença a assetjar la ciutat, mitjançant el cavaller.
Aquest mètode consisteix en tres paral·leles, que creuen la major part del territori, mentre que les comuniquen trinxeres verticals. La tercera paral·lela és la que està més a prop de la fortificació i on es comença a assetjar la ciutat, mitjançant el cavaller.
En les guerres napoleòniques i la
Revolució Francesa, també varen tenir un paper destacat el mètode
de trinxeres per assetjar les ciutats. Peró els antecedents més immediats de
la guerra de trinxeres en la primera guerra mundial són la Guerra
de Crimea (1853-1856), la Guerra Civil Americana (1861-1865), la
Guerra Russojaponesa (1904-1905) i va haver uns períodes de guerra
de trinxeres.
La importància de les trinxeres en la
Primera Guerra Mundial va aparèixer durant la guerra de posicions, a
conseqüència del fracàs de l'atac llampec dels alemanys el 1914.
En aquest punt la guerra arriba a un punt de desgast. La majoria de
batalles de les trinxeres succeïxen en territori francès i belga. A
partir de la batalla de l'Aisne el 1914, veient que amb les noves
armes era impossible un atac frontal degut al gran nombre de baixes,
es varen fer una serie de línies fortificades, on es feien unes
maniobres de flanqueig amb un conjunt de atacs i contraatacs.
Finalment, entre Suïssa i el mar del nord, la costa de Bèlgica, es
caben les primeres trinxeres, apareix una situació totalment
estàtica, degut això la moral de tots dos bàndols es redueix.
Aquesta situació de guerres de trinxeres va durar en el front
occidental, des del setembre de 1914 fins al març del 1918, on el
alemanys duen a terme l'Operació Michael, l'última ofensiva
alemanya en la famosa batalla del Somme, on ja es preveu el fi de la
Gran Guerra, a favor de la Triple Entesa.
Les trinxeres consistien en cavar en la
terra del front de batalla, on hi havien tres paral·leles on
cadascuna estava connectada a les trinxeres de comunicació. El lloc
on la paral·lela i la trinxera de comunicació fan interacció era
de màxima importància, per tant solia estar molt ben fortificades.
La trinxera frontal solia estar ocupada per infanteria lleugera, i
per la nit estava ocupades per guàrdies que la seva funció era
vigilar que l'enemic no fes cap moviment important. La trinxera de
suport, es aquella paral·lela que esta situada de la frontal,
aquesta servia per a que la guarnició retrocedís i es resguardes en
cas de que la primera paral·lela fos bombardejada. Per últim, la
tercera paral·lela o la trinxera de reserva que estava ocupada per
les tropes de reserva, on aquestes es podien adjuntar per fer un
contraatac en cas de que la trinxera frontal fos capturada.
 |
| Foto 2: Vista aèria de les trinxeres alemanyes i britàniques, on també es veu la terra de ningú. Fotografia realitzada el juliol del 1917. Font: OldHistoricPhotos. |
Però aquests sistema defensiu, molt
aviat va arribar a ser obsolet degut a la força que tenien les
noves artilleries.També es varen construir trinxeres
temporals, per a quan es preparava un atac a gran escala.
Els alemanys varen ser els que varen
perfeccionar aquest sistema defensiu. Aquest feien servir formigó
armat per a construir punts estratègics. Estaven millor preparats
per fer una retirada estratègica en una posició més defensiva.
Varen ser els primers en aplicar la defensa en profunditat, on les
línies frontals tenien centenars de metres de amplada, amb una serie
de punts avançats, en comptes d'una trinxera contínua.
Cada punt d'aquest podia donar foc
suport als seus veïns, tot i que l'enemic podia a travessar la
trinxera entre els punts avançats, estaven contínuament exposats a
foc creuat. Els britànics varen intentar imitar-los però quan els
alemanys varen llançar l'ofensiva de primavera el 1918, estava
inacabada i va ser desastrosament inefectiva.
 |
| Foto 3: Soldats francesos en les trinxeres durant la batalla de Verdun, en 1916. Font: Wikicommons. |
Les batalles més importants que varen
succeir varen ser en el front occidental, la batalla del Somme, la
batalla de Verdun, les batalles del Marne, etc. En el front oriental,
varen ser la batalla de Tannenberg com a més important. La Gran
Guerra també va tenir una presencia en la guerra marítima.
L'enfonsament de un creuer nord-americà fa que Estats Units entri a
la guerra.
Isaac Arjona Camps
Isaac Arjona Camps
 |
Gràfics
1 i 2: Un parell de
gràfics on es pot veure les víctimes mortals militars que varen
tenir tots dos bandols durant
la Primera Guerra Mundial. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario